Hotel amb activitats per a nens a la Costa de Barcelona

En una oficina moderna amb envans de vidre, el brunzit constant de l’aire condicionat i el tecleig rítmic dels ordinadors semblaven el so ambiental d’un gran projecte industrial. Un gran contrast amb els records que Manuel encara tenia ben presents a la memòria de les seves passades vacances d’estiu a la platja. Es va reclinar a la seva cadira ergonòmica, entrellaçant les mans darrere del clatell, i va girar el cap cap a la taula del costat.

— Lorenzo, et juro que tornar a veure un full de càlcul se’m fa costa amunt —va deixar anar Manuel, trencant l’ambient productiu de l’oficina—. Encara tinc el cap a la piscina de l’hotel.

Lorenzo va apartar la mirada del monitor i va somriure, girant la cadira per quedar de cara al seu company.

— Tan bé va anar? Et veig amb millor cara que abans de marxar, això segur.

— Millor no, excel·lent. —Manuel es va inclinar endavant, abaixant la veu com si compartís una estratègia empresarial—. Al final vam encertar de ple. Vam anar a un hotel pensat per a nens, ple d’activitats. No van parar, Lorenzo. Entre els tobogans, l’equip d’animació i els jocs, arribaven al llit rendits. És l’hotel Golden Taurus Aquapark, a Pineda de Mar. A més d’estar davant del mar, té un parc aquàtic dins les seves instal·lacions.

Manuel va deixar anar una rialla satisfeta, recordant l’energia inesgotable dels seus fills als tobogans aquàtics.

— Veure’ls gaudir tant no té preu, però el millor és que, com que ells estaven tan entretinguts, la meva dona i jo vam poder descansar de debò. Va ser tot un encert. I tu, què tal? —va preguntar amb curiositat—. Em vas dir que anaves cap a la Costa Brava, oi?

Hotels romàntics amb encant

A Lorenzo se li va il·luminar la mirada d’una manera diferent, més serena i amb un punt entremaliat.

— Sí, vam marxar cap a la Costa Brava. I Manuel… va ser espectacular.

Lorenzo es va recolzar a l’escriptori, evocant les imatges dels seus dies lliures.

— Res de grans complexos. Vam trobar un hotel amb encant, petitó, just a primera línia de mar. L’hotel es diu Golden Mar Menuda. És un d’aquells llocs on surts de l’hotel i ja trepitges la sorra. Però el que ens va deixar bocabadats van ser les vistes de l’habitació. Veure el mar tan a prop només despertar-te no té preu.

— Ah sí? Molt romàntic? —va preguntar Manuel.

— Les vistes al mar Mediterrani, el so de les gavines i les petites barques de pescadors a l’horitzó. Obrir les cortines i tenir aquelles vistes impressionants allà mateix és un autèntic encant… esmorzàvem a la terrassa del restaurant mirant la cala. —Lorenzo va fer una pausa, somrient en recordar la reacció de la seva acompanyant—. A més, ja saps que estic amb parella nova. Ella estava encantada, li va semblar el lloc més romàntic del món. Ha estat just el que necessitàvem per consolidar la relació.

Manuel va assentir amb una barreja de sana enveja i complicitat.

— Sona de pel·lícula, company. Uns amb la diversió dels tobogans i els altres amb el so de les onades en parella.

— A la vida tot té el seu moment —va concloure Lorenzo, tornant a girar-se cap a la pantalla—. Però m’alegra que tots dos hàgim tornat amb les piles carregades, perquè veient la safata d’entrada… ens farà falta.